Avui toca retre homenatge a un aliment que l'Àvia fa des de fa molts anys.
Si aviat no surgeix cap membre de la família que aprengui el seu estil, quan ella marxi perdrem moltíssim en qüestió de pizzes.
Amb suficient antelació prepara els ingredients:
La primera cosa que fa és enviar a l'Avi a comprar llevat de forner. Un parell de carbassons i unes cebes.
El segon és sentar-se a una cadira i tallar a daus molt petits el carbassó i la ceba. No s'ha de tenir presa en tallar les dues hortalizes molt petites. Cal ser pacient i poc a poc tallar tot el carbassó i unes cebes.
Ara que té els dits amb artrosis li costa molt. Tot i això, s'esforça per fer-nos aquesta gran menja sabedora que ens fa molt feliços.
Un cop s'ha tallat el carbassó s'ha de posar a una escorredora, salar i tapar per tal que es produeixi un procés de deshidratació. Un dels secrets de la coca. El mateix procés s'ha de fer amb les cebes.
(Hi ha gent que ha volgut imitar i estalviar-se la tasca de tallar menut els dos ingredients, picant-ho a la màquina, però ha fracassat, ja que en ser un producte amb aigua el que s'aconsegeuix és una papilla.) No ho proveu!!!
A l'endemà fa el tercer pas que és fer la massa (Com a bona cuinera guarda el seu secret i mai millor dit, ja que el secret està en la massa.)
Feta la massa, la deixa repossar per tal que dobli. L'estira ben fineta i la farceix de carbassó i ceba, que previament ha barregat amb estima. La sala i amb generositat expolsa pebre negre molt i orenga.
La cou al forn deixant les vores ben torradetes.
Un cop cuita i repossada ens la serveix a taula tallada a quadrats.
És en aquest moment on sentim: ÉS l'ÚLTIMA COCA QUE US FAIG!!!
Nosaltres enstristits i amb certa celeritat anem afanyant-nos a cruspir-nos un tall darrera l'altre per si cas es produís el desagradable fet.
Sort tenim a hores d'ara que l'Àvia té ganes de continuar estant amb nosaltres i sembla que l'olor i el sabor que es sent quan ha fet la coca no desapareix.
Que per molts anys poguem gaudir d'aquesta coca que només ella la sap fer com cal.
(Que aviat surti algun deixeble i aprengui els seus secrets)
