De nou hem estat a Menorca de lluna de mel.
Ha estat un obsequi de la Victòria i en Carlos en les nostres noces d'argent.
Menorca l'hem vista amb uns altres ulls, l'hem gaudida amb un altre sentiment i hem descobert allò que abans no havíem descobert.
No hi ha moltes paraules per explicar el fet, viscut i sentit.
Fent la valoració d'aquesta experiència ens hem explicat que uns ulls més madurs i uns cors més aserenats permeten gaudir i viure noves experiències, diferents d'aquelles viscudes l'agost de l'any 1986.
El temps fa evolucionar i madurar les persones i els indrets.
L'illa que hem vist aquest cap de setmana ha estat una illa diferent de la vista fa 25 anys. Com un bon vi reserva ha guanyat amb el temps i la maduresa.
Moltes gràcies per aquest present tan ple d'amor que ens heu brindat.
Tingueu per segur que l'hem aprofitat i que l'hem gaudit de bo de bo
ON SOM FELIÇOS
diumenge, 25 de setembre del 2011
diumenge, 14 d’agost del 2011
COCA DE CARBASSÓ I CEBA DE L'ÀVIA
Avui toca retre homenatge a un aliment que l'Àvia fa des de fa molts anys.
Si aviat no surgeix cap membre de la família que aprengui el seu estil, quan ella marxi perdrem moltíssim en qüestió de pizzes.
Amb suficient antelació prepara els ingredients:
La primera cosa que fa és enviar a l'Avi a comprar llevat de forner. Un parell de carbassons i unes cebes.
El segon és sentar-se a una cadira i tallar a daus molt petits el carbassó i la ceba. No s'ha de tenir presa en tallar les dues hortalizes molt petites. Cal ser pacient i poc a poc tallar tot el carbassó i unes cebes.
Ara que té els dits amb artrosis li costa molt. Tot i això, s'esforça per fer-nos aquesta gran menja sabedora que ens fa molt feliços.
Un cop s'ha tallat el carbassó s'ha de posar a una escorredora, salar i tapar per tal que es produeixi un procés de deshidratació. Un dels secrets de la coca. El mateix procés s'ha de fer amb les cebes.
(Hi ha gent que ha volgut imitar i estalviar-se la tasca de tallar menut els dos ingredients, picant-ho a la màquina, però ha fracassat, ja que en ser un producte amb aigua el que s'aconsegeuix és una papilla.) No ho proveu!!!
A l'endemà fa el tercer pas que és fer la massa (Com a bona cuinera guarda el seu secret i mai millor dit, ja que el secret està en la massa.)
Feta la massa, la deixa repossar per tal que dobli. L'estira ben fineta i la farceix de carbassó i ceba, que previament ha barregat amb estima. La sala i amb generositat expolsa pebre negre molt i orenga.
La cou al forn deixant les vores ben torradetes.
Un cop cuita i repossada ens la serveix a taula tallada a quadrats.
És en aquest moment on sentim: ÉS l'ÚLTIMA COCA QUE US FAIG!!!
Nosaltres enstristits i amb certa celeritat anem afanyant-nos a cruspir-nos un tall darrera l'altre per si cas es produís el desagradable fet.
Sort tenim a hores d'ara que l'Àvia té ganes de continuar estant amb nosaltres i sembla que l'olor i el sabor que es sent quan ha fet la coca no desapareix.
Que per molts anys poguem gaudir d'aquesta coca que només ella la sap fer com cal.
(Que aviat surti algun deixeble i aprengui els seus secrets)
diumenge, 7 d’agost del 2011
CELLER DE CAN ROCA
NO HI HA PARAULES QUE PUGUIN DESCRIURE L'EMOCIÓ VISCUDA EN LLEGIR EL PAPER QUE ELS NOSTRES FILLS VAN PREPARAR AMB IL·LUSIÓ.
HEU FET REALITAT UN D'AQUELLS SOMNIS MAI EXPRESAT PERÒ SI PENSAT.
GRÀCIES PER HAVER TRIAT UN PRESENT DE RESULTATS TAN EXCEL·LENTS!!!!!!
NO TENIM PARAULES QUE PUGUIN DESCRIURE QUE SE SENT EN TASTAR, DESCOBRIR, ASSABORIR TOTS ELS PLATS QUE COMPOSEN EL MENÚ DEGUSTACIÓ I ELS VINS QUE EL MARIDEN.
SI UN DIA PODEM ANAR ELS QUATRE ENS ENTENDREU I PODREM SENTIR DE NOU QUE ES MENJA AL CEL DEL CELLER DE CAN ROCA, QUE SE SENT QUAN ET PORTEN UN PLAT O UN VI, QUAN EN JOSEP O EN JOAN ET SALUDEN I S'ADRECEN A TU PER INTERESSAR-SE I PER MOSTRAR-TE ELS SEUS ESPAIS.
QUINA CUINA, QUIN CELELR, QUIN PERSONAL, QUIN AMBIENT, QUIN TRACTE, QUINS COMENSALS A LES TAULES, QUIN...............
ESTAR OBERT PERMET FER GRANS DESCOBRIMENTS.
ELS NOSTRES FILLS HAN DEMOSTRAT CONÈIXER ALS SEUS PARES.
EL DIA 6 D'AGOST DEL 2011 HEM SABUT QUE ELS SOMNIS ES FAN REALITAT GRÀCIES A LA MÀ DELS NOSTRES FILLS.
PER MOLTS ANYS I MOLTÍSSIMES GRÀCIES.
HEU FET REALITAT UN D'AQUELLS SOMNIS MAI EXPRESAT PERÒ SI PENSAT.
GRÀCIES PER HAVER TRIAT UN PRESENT DE RESULTATS TAN EXCEL·LENTS!!!!!!
NO TENIM PARAULES QUE PUGUIN DESCRIURE QUE SE SENT EN TASTAR, DESCOBRIR, ASSABORIR TOTS ELS PLATS QUE COMPOSEN EL MENÚ DEGUSTACIÓ I ELS VINS QUE EL MARIDEN.
SI UN DIA PODEM ANAR ELS QUATRE ENS ENTENDREU I PODREM SENTIR DE NOU QUE ES MENJA AL CEL DEL CELLER DE CAN ROCA, QUE SE SENT QUAN ET PORTEN UN PLAT O UN VI, QUAN EN JOSEP O EN JOAN ET SALUDEN I S'ADRECEN A TU PER INTERESSAR-SE I PER MOSTRAR-TE ELS SEUS ESPAIS.
QUINA CUINA, QUIN CELELR, QUIN PERSONAL, QUIN AMBIENT, QUIN TRACTE, QUINS COMENSALS A LES TAULES, QUIN...............
ESTAR OBERT PERMET FER GRANS DESCOBRIMENTS.
ELS NOSTRES FILLS HAN DEMOSTRAT CONÈIXER ALS SEUS PARES.
EL DIA 6 D'AGOST DEL 2011 HEM SABUT QUE ELS SOMNIS ES FAN REALITAT GRÀCIES A LA MÀ DELS NOSTRES FILLS.
PER MOLTS ANYS I MOLTÍSSIMES GRÀCIES.
25 anys. NOCES D'ARGENT
El passat 2 d'agost vam poder celebrar les nostres noces d'argent.
El temps ha passat, avui diem ràpidament, però dia rera dia hem viscut el que el destí tenia previst per a nosaltres dos i per la colla de persones que ens han envoltat.
Aquell dissabte per la tarda , a Sant Carlos, vam formalitzar un compromís que al llarg de tots els 365 dies d'aquests 25 anys hem anat madurant, segellant, experimentant i descobrint.
Ha estat un plaer poder arribar fins aquí, tot i que hem hagut de saltar amb força, esforç, il·lusió, alegries i penes algunes de les pedres, rocs i flors que han anat sorgint al llarg d'aquest sinuós camí, que és la vida en parella i el formar una família. Fer créixer dos Angelets ha estat també una experiència plena de sentiments i d'emocions de tot tipus. Del tot recomanable.
Aquesta setmana ha estat molt intensa.
Tots els de casa heu volgut participar amb estima i molta dedicació en aquest esdeveniment.
Us volem agrair aquest gest i podeu estar segurs que heu fet un bon present que no podrem oblidar ni acabar d'agrair.
Els nostres fills, En Josep Oriol i la Mònica, han volgut oferir-nos un àpat al Celler de Can Roca. No hi ha paraules per descriure l'emoció i sensacions que vam viure tot menjant.
El nostre Juan ens ha ofert dues aliances d'argent per recodar dia a dia, aquesta fita ja aconseguida. Un gest molt d'agraïr!
Els Avis han volgut oferir-nos unes copes de cava de plata per a que el cava tingui un altre bouquet quan el degustem. Si la salut ens ho permet amb cava vrindarem sovinti ho farem per molts anys!
La Victòria i el Carlos ens ofereixen tornar al lloc on vam gaudir de les primeres experiències. Quin plaer reviure aquelles emocions!
L'Anna ens ofereix descobrir noves emocions a Hondarribia i a dos grans restaurants: Arzak i Sebastian. Quin plaer descobrir noves cuines!
L'Àngels i el Manolo ens ofereixen relaxar-nos al nostre país després de tantes emocions viscudes. Quin plaer assaborir les emocions!
L'Antònia ens ha ofert un dolç i carinyós pastís d'aniversari. Com fa 25 anys de nou una espassa ens ha ajudat a tallar i compartir el que tenim entre mans.
Moltes gràcies a tots i totes per permetre de nou sentir-nos com un parell de "tortolitos".
Esteu segurs que amb il·lusió gaudirem d'aquest presents i ben aviat sabreu els resultats.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU PARTICIPAT I PREPARAT AMB AQUESTA ESTIMA QUE ENS MOSTREU
El temps ha passat, avui diem ràpidament, però dia rera dia hem viscut el que el destí tenia previst per a nosaltres dos i per la colla de persones que ens han envoltat.
Aquell dissabte per la tarda , a Sant Carlos, vam formalitzar un compromís que al llarg de tots els 365 dies d'aquests 25 anys hem anat madurant, segellant, experimentant i descobrint.
Ha estat un plaer poder arribar fins aquí, tot i que hem hagut de saltar amb força, esforç, il·lusió, alegries i penes algunes de les pedres, rocs i flors que han anat sorgint al llarg d'aquest sinuós camí, que és la vida en parella i el formar una família. Fer créixer dos Angelets ha estat també una experiència plena de sentiments i d'emocions de tot tipus. Del tot recomanable.
Aquesta setmana ha estat molt intensa.
Tots els de casa heu volgut participar amb estima i molta dedicació en aquest esdeveniment.
Us volem agrair aquest gest i podeu estar segurs que heu fet un bon present que no podrem oblidar ni acabar d'agrair.
Els nostres fills, En Josep Oriol i la Mònica, han volgut oferir-nos un àpat al Celler de Can Roca. No hi ha paraules per descriure l'emoció i sensacions que vam viure tot menjant.
El nostre Juan ens ha ofert dues aliances d'argent per recodar dia a dia, aquesta fita ja aconseguida. Un gest molt d'agraïr!
Els Avis han volgut oferir-nos unes copes de cava de plata per a que el cava tingui un altre bouquet quan el degustem. Si la salut ens ho permet amb cava vrindarem sovinti ho farem per molts anys!
La Victòria i el Carlos ens ofereixen tornar al lloc on vam gaudir de les primeres experiències. Quin plaer reviure aquelles emocions!
L'Anna ens ofereix descobrir noves emocions a Hondarribia i a dos grans restaurants: Arzak i Sebastian. Quin plaer descobrir noves cuines!
L'Àngels i el Manolo ens ofereixen relaxar-nos al nostre país després de tantes emocions viscudes. Quin plaer assaborir les emocions!
L'Antònia ens ha ofert un dolç i carinyós pastís d'aniversari. Com fa 25 anys de nou una espassa ens ha ajudat a tallar i compartir el que tenim entre mans.
Moltes gràcies a tots i totes per permetre de nou sentir-nos com un parell de "tortolitos".
Esteu segurs que amb il·lusió gaudirem d'aquest presents i ben aviat sabreu els resultats.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU PARTICIPAT I PREPARAT AMB AQUESTA ESTIMA QUE ENS MOSTREU
divendres, 29 de juliol del 2011
AL PUNT RESTAURANT
AL PUNT RESTAURANT A GRÀCIA
L'Anna ens va portar a un restaurant proper a casa que m'ha descorbert nous sabors i un espai que pot oferir moltes possibilitats. La sonoritat s'hauria de millorar per tal d'oferir més comoditat i poder aprofitar un àpat per mantenir un bon nivell de diàlegs.
Els plats:
L'Anna ens va portar a un restaurant proper a casa que m'ha descorbert nous sabors i un espai que pot oferir moltes possibilitats. La sonoritat s'hauria de millorar per tal d'oferir més comoditat i poder aprofitar un àpat per mantenir un bon nivell de diàlegs.
Els plats:
dijous, 21 de juliol del 2011
NOVA YORK per mar, terra i per l'aire
Aquest és el darrer blog editat a Nova york.
Això s'acaba avui a les 18h, hora de NY, 12 hora de casa.
Aviat tornarem a ser tots junts. L'experiència viscuda quedarà sempre dins nostre.
Si podeu feu butxaca i veniu a Nova York s'ho mereix.
Aquí teniu les últimes imatges fetes des del mar en un creuer, des de terra, vam pujar des de l'inici de l'illa fins a la 50 i des del cel, a la torre Rockefeller.
Ara per terra i aire.
Això s'acaba avui a les 18h, hora de NY, 12 hora de casa.
Aviat tornarem a ser tots junts. L'experiència viscuda quedarà sempre dins nostre.
Si podeu feu butxaca i veniu a Nova York s'ho mereix.
Aquí teniu les últimes imatges fetes des del mar en un creuer, des de terra, vam pujar des de l'inici de l'illa fins a la 50 i des del cel, a la torre Rockefeller.
Ara per terra i aire.
dimecres, 20 de juliol del 2011
Museus- Radio City i musical Memphis
Avui ha estat dia d'aprofitar la NYpass.
Primera parada catedral de St. patricks on he descobert una joia d'edifici i una capella dedicada a St. J.B. de La Salle.
Museu metropolitan, on ens hem trobat dins la filera que portava a un dissenyador mort recentment. Hem fugit ràpidament.
Següent parada Museu Guggenheim original l'exposició i l'edifici. Hem arribat a la conclusió que l'art se n'ha de saber i s'ha d'entendre.
Hem tornat caminat 30 carrers i directes al Radio City Hall Musical. Una passada d'edifici i de tour. Qui més l'ha gaudit el Josep Oriol, ja que era tot amb anglès i el guia li anava fent qüestions més directes. Tot un senyor teatre.
Dinar una hamburguesa i un hot dog a una barbacoa dins el comlexe del Rockefeller. Quebona!!!
Visita a la Sony, però sense opció d'accedir al laboratori tecnològic.
Descans, dutxa i cap a Brodway al musical que la Tieta Anna ens ha regalat.
Quina passada i quina meravella. Llàstima de no dominar l'anglès perquè l'experiència hagués estat suprema.
Sempre recordarem la veu, els escenaris, els vestits i l'ambient del teatre.
Quanta raó tenen els que recomanen assitir a un musical. Ara serem nosaltres que insistirem a tots aquells que vinguin a NY.
Demà ja és el darrer dia sencer que passem a la gran poma. Déu n'hi do el que hem gaudit
Primera parada catedral de St. patricks on he descobert una joia d'edifici i una capella dedicada a St. J.B. de La Salle.
Museu metropolitan, on ens hem trobat dins la filera que portava a un dissenyador mort recentment. Hem fugit ràpidament.
Següent parada Museu Guggenheim original l'exposició i l'edifici. Hem arribat a la conclusió que l'art se n'ha de saber i s'ha d'entendre.
Hem tornat caminat 30 carrers i directes al Radio City Hall Musical. Una passada d'edifici i de tour. Qui més l'ha gaudit el Josep Oriol, ja que era tot amb anglès i el guia li anava fent qüestions més directes. Tot un senyor teatre.
Dinar una hamburguesa i un hot dog a una barbacoa dins el comlexe del Rockefeller. Quebona!!!
Visita a la Sony, però sense opció d'accedir al laboratori tecnològic.
Descans, dutxa i cap a Brodway al musical que la Tieta Anna ens ha regalat.
Quina passada i quina meravella. Llàstima de no dominar l'anglès perquè l'experiència hagués estat suprema.
Sempre recordarem la veu, els escenaris, els vestits i l'ambient del teatre.
Quanta raó tenen els que recomanen assitir a un musical. Ara serem nosaltres que insistirem a tots aquells que vinguin a NY.
Demà ja és el darrer dia sencer que passem a la gran poma. Déu n'hi do el que hem gaudit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)