UN COMIAT DIFERENT

Avui estàvem convocats a un comiat agredolç.

El passat 7 de Novembre del 09 va morir una coneguda nostra. La Mª Dolors Alibés.

Només qui s'ha mogut pel món de la literatura infantil en té coneixement.

A la resta de persones us pot sonar el nom, per ser la germana d'un periodista esportiu de TV3, l'Arcadi. També alguns la poden recordar per ser la parella del Jan, l'il·lustrador de còmics i pare del SuperLópez.

No obstant no li calen calçadors per a èsser reconeguda. Ella sola s'ha guanyat un reconeixement pels fruits de les seves obres i per la ironia que fluia en els seus escrits, per la simpatia que desprenia i per l'empatia que l'envoltava.
encara recordo aquell "Digueu", seguit de " Oh quina il·lusió" que escoltava quan la trucava per telèfon.

Els seus estimats han organitzat un comia,t al qual hem estat convidats. Han tornat les seves cendres al lloc on va nèixer i va viure els primers anys de la seva vida.
Per primera vegada hem anat a Vidrà, un lloc bonic que avui estava vestit d'un verd brillant.



Juntament amb els seus hem caminat fins al salt del Molí. Hi havia un raconet ja preparat per a rebre-la.




Allà i després de llegir un dels seus poemes preferits les seves filles, parella, netes,germanes i germà l'han dipositada de nou a la terra que la va veure néixer.




Ha estat un comiat emotiu, tal i com ella havia demanat.
Qui la va conèixer i estimar avui i era present.

Ara ens queda el seu record i les seves obres.
De nou el curs vinent els meus alumnes descobriran, riuran i gaudiran d'un pop, un grill, un ratolí, etc i jo de nou compartiré el seu treball i els seus somriures.

Sigui on siguis continua present, ja que molta gent avui ha esta amb tu i els teus.
Gràcies Mª Dolors, Jaf,filles, germà i germanes,amics i coneguts per compartir.

DESCOBRINT UN RESTAURANT ITALIÀ

"Les aparences enganyen i el no saber et fa ser més ignorant del que ja sap".

Sort del descobrir món, del deixar-se aconsellar i les ganes de saber més.

Avui hem conegut un restaurant italià de qualitat extraordinària, bon servei i bona ambientació.

Havíem passat pel seu davant moltes vegades, però mai ens havíem aturat a mirar la carta ni a posar el nas entre els vidres.
Et penses que per la zona deu ser un restaurant de nivell, que no va amb el teu estil, etc..

El restaurant que us presento avui és
La Tagliatella Barcelona
C/ Travessera de Gràcia, 87, 08021 Barcelona,Tel. 93 368 41 53

http://www.trastevere.es/cat/restaurante.php?id=26

És una franquícia i a la mateixa ciutat en tenen més.

Ha estat un dinar agradable. Hem descobert noves pastes i nous sabors.

No sabríem dir-vos quins plats ens han agradat més.
El que si que hem coincidit tots tres és en les postres. La que ha estat qualificada com a suprema és la cheese cake.

Aquí us deixem el reportatge de l'àpat.

Prepareu equipatges que la Lorraine s'acosta.

CREAR-ASSABORIR-PREVENIR-ALIMENTAR

Divendres vaig participar al festival de l'escola on els meus alumnes van interpretar una bonica cançó d'un canta-autor català, en Santi Ortiz. Van cantar i ballar entusiasmats la cançó del follet. Felicitats ho van fer genial.



La descoberta i experiència d'aquest diumenge ha estat gastronòmica.

Teníem anotat tastar un nou rissoto de formatge parmesà i cava. La recepta està extreta de la revista Descobrir Cuina del més d'abril, d'enguany.
El sofregit és senzil de fer. Jo he innovat i he sofregit ceba, all, beicon fumat i el meu toc secret.
He incorporat el brou pautat i passats els 10 minuts, uns 200ml de cava, 100grs de parmesà, la resta del brou i a esperar. Quan ja estava cuit he afegit 100grs de parmesà i 50grs de mantega.

El resultat ha estat excel·lent. Fins i tot el nostre amic Beagle ha gaudit d'aquesta menja. ¡¡¡¡ ÉS UN PRIVILEGIAT ENTRE ELS SEUS!!!!!


Per acompanyar aquest plat exquissit i boníssim hem optat per un Bourgogne Aligote. Amb aquesta ampolla donem fi a la col·leció de vins que vam portar de França l'estiu passat. Ara caldrà veure que troben enguany per allà.



Parlant de marxar he de comunicar-vos que som responsables amb els que queden i per això aquest matí hem cuinat amb molta estima i dedicació unes quantes racions de Macarrons dels bons, per a que no passin gana i segueixin alimentant-se de manera sana, cassolana i acurada. Observeu-los a la finestra de la cuina, que ens serveix de refrigeradora ecològica.



El congelador de casa ja està força provisionat d'aquells plats que poques mares d'avui continuen cuinant.( Fricandó, mandonguilles,estofat) Els canelons ja no son d'aquest grup, han perdut joc.

Que per molts anys pugui deixar uns calaixos amb plats tradicionals per als meus Angelets. I que per a molts anys formi part del grup " Mis padres se van y me llenan el congelador de comida cocinada por ellos"

OU D'ESTRUÇ I MIL RIURES

Avui tocava dinar familiar.

Ens hem reunit a Montornès del Vallès, a casa dels Villen, per celebrar l'aniversari de la Meritxell i el sant de l'Avi Toni.

El menú era:Ous d'estruç( 2 unitats), costelletes de xai( Per a qui no menja ou), amanida verda, síndria sense definir( caldrà demanar procedència i sabor als proveerdors. Hi ha diverses opinions i cap unanimitat), 6 ridícules coques del St. Jordi( Ni a mitja coca per cap ha tocat),xocolata i cafè.

Tot aquest àpat l'hem acompanyat amb vi rosat: Coca i Fitó, de la varietat sirà.
També hem brindat amb cava Bertha, de les caves Mont Ferrant i l'Allegro de Gramona.
Hi ha qui ha trobat al celler dels Villen, un ron de l'havana añejo de 7 anys.

A part d'estar tots plegats a casa dels Villen, hem pogut gaudir de la companyia dels trezte de casa. Tots han col·laborat "afanosament" aportant el que tenien encarregat. No us diem el preu dels ous per no ampliar les llistes de defuncions per òbits de infarts.


Hem dinat plegats, hi ha que ha fet el pilota, hi ha qui ha perdut punts, però que no han estats descomptats. Hi ha qui no ha fet cas de no poder seguir protestant. Hi ha que ha fet el què vol i seguirà fent el que vol.
Hem rigut,hem cridat i hem acordat que ens tornarem a veure el proper 7 d'agost.

Podem dir que tot ha sortit com havia de sortir.

Us recomano que amb els vostres, proveu de fer un dia, un àpat on el protagonista sigui un ou d'estruç.

Fins aviat

ASSABORINT SANT POL

Ahir divendres va tocar redescobrir un espai. Sant Pol de Mar.

L'Anna i el Joan ens van convidar a passar el cap de setmana amb ells i conèixer el seu apartament i la vila.

A Sant Pol ja havíem anat amb els nostres petits Angelets, però recordar els espais de nou, sempre va bé i aprofundeixes en els records.

El temps ens ha fet un xic la guitza, ja que el sol venia i marxava, provocant estones de fresqueta i de mar picada.

Ahir vam fer un tomb per la vila i vaig poder veure traginar a la cuina els cuiners del St. Pau.
Ens agradaria un dia poder gaudir de la seva cuina i de les seves maneres de procedir. Aprofitarem a fer butxaca, perquè crec que s'ho val de bo de bo.

Vam sopar a casa uns bons ibèrics, foie i formatges tot acompanyant-los d'un vi rosat
"Petit Arnau" i d'un cava brut nature Sumarroca.

Aquest matí hem fet un passeig fins a la veïna Calella, descobrint coses noves per a tots nosaltres.
No ha estat possible fer un bon bany a la platja perquè estava picada i amb algunes taques d'oli.

Sí hem gaudit de la terrassa sobre la mar i d'un bon dinar mariner.

Que per molts anys ho poder continuar gaudint i nosaltres compartir.

Demà toca fer ferrats dos ous d'estruç.

LA PLATJA DE LA BARCELONETA

Avui ha tocat estrenar la temporada de platja al litoral de barcelona.

Puntualment,a les 9'15h AM, esmorzats i païts ens hem dirigit amb la linia 4 del metro cap a la Barceloneta.

Hem arribat en 15 minuts al nostre destí i hem estat dels primers en ocupar un espai. hem tingut la sort de triar la posició que més ens agradava.

L'aigua està clara, neta i amb ganes de convidar-te a fer una capbussada.
Inconvenients: tota la vora de la mar està plena de pedres de tamany considerable cosa que dificulta fer un paaseig i que l'aigua peti fins a mitja cama.

La temperatura de l'aigua era un xic freda. no gosaves endinsar-te més enllà del genoll.

Des del nostre humil blog demanem a les autoritats pertinents que facin una reforma urgent al litoral de la barceloneta, per poder satisfer les nostres i segurament les necessitats de més barcelonins, de poder gaudir d'un entorn amb condicions.