El passat 7 de Novembre del 09 va morir una coneguda nostra. La Mª Dolors Alibés.
Només qui s'ha mogut pel món de la literatura infantil en té coneixement.
A la resta de persones us pot sonar el nom, per ser la germana d'un periodista esportiu de TV3, l'Arcadi. També alguns la poden recordar per ser la parella del Jan, l'il·lustrador de còmics i pare del SuperLópez.
No obstant no li calen calçadors per a èsser reconeguda. Ella sola s'ha guanyat un reconeixement pels fruits de les seves obres i per la ironia que fluia en els seus escrits, per la simpatia que desprenia i per l'empatia que l'envoltava.
encara recordo aquell "Digueu", seguit de " Oh quina il·lusió" que escoltava quan la trucava per telèfon.
Els seus estimats han organitzat un comia,t al qual hem estat convidats. Han tornat les seves cendres al lloc on va nèixer i va viure els primers anys de la seva vida.
Per primera vegada hem anat a Vidrà, un lloc bonic que avui estava vestit d'un verd brillant.
Juntament amb els seus hem caminat fins al salt del Molí. Hi havia un raconet ja preparat per a rebre-la.
Allà i després de llegir un dels seus poemes preferits les seves filles, parella, netes,germanes i germà l'han dipositada de nou a la terra que la va veure néixer.
Ha estat un comiat emotiu, tal i com ella havia demanat.
Qui la va conèixer i estimar avui i era present.
Ara ens queda el seu record i les seves obres.
De nou el curs vinent els meus alumnes descobriran, riuran i gaudiran d'un pop, un grill, un ratolí, etc i jo de nou compartiré el seu treball i els seus somriures.
Sigui on siguis continua present, ja que molta gent avui ha esta amb tu i els teus.
Gràcies Mª Dolors, Jaf,filles, germà i germanes,amics i coneguts per compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada