La cambrera l'ha sentit i ha complert amb la premisa.
Com que és una germana amb recursos i ganes de compartir, avui els de casa hem compartit taula, somriures i la gastronomia del restaurant "El celler del Rocxi" al port olímpic de Barceona.
Tots plegats hem estat vora 3 horetes parlant i degustant uns plats de cuina ben cuinats i ben servits.
Feia temps que no menjàvem peixet petit. Costa de trobar-los al mercat i a casa cal ser una mica artista, per a que et quedin igual de bons que aquí.
Tot el dinar ha estat molt bo. El vi de nou ens ha transportat a una data inolvidable i la companyia ha estat més que satisfactòria.
El nostre cunyat Juan ha fet de les seves, però ja se sap que els nascuts al 66, tenim un do especial i tot està permés.
Que per molts anys puguem compartir pastís, taula i bones sensacions!
No us ho he dit. Està estupenda, jove i té la sort que es podrà jubilar als 65.
Que més es pot demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada