LES TRES CES. UN EXIT

Ahir van tocar les tres ces: CASSERRES, CALÇOTADA i COSINADA.

CASSERRES és el municipi on la Victòria i en Carlos gaudeixen de la vida de jubilats, en el nou niu que s'han fet amb il·lusió i entusiasme.

És tot un privilegi arribar a la jubilació i poder tenir el que ells tenen entre mans.
Poden fer allò que més els agrada i compartir-ho de gust amb qui estimem. Hort, vinya, collita, espais, matança, terres, paisatges, bolets, calçots, conserves, etc..

(Tot i això, us hem de confesar que les vegades que pugem a Casserres baixem un xic
entristits, igual ens passa quan anem a Montornès.

-"Quina sort que tenen ells i nosaltres quan?" pensem.

Per suposat que ens alegrem de saber que almenys ho tenen per mèrits propis i amb
sacrificis previs. No han fet com d'altres que sense fer res els cau del cel)

El que ahir havia al cel era un espléndid dia de primavera. Una mica d'airet del Berguedà ens va voler acompanyar, però per sort la pluja era lluny de nosaltres.

Ja de ben matí ens van rebre amb els braços oberts i la taula parada.

Vam esmorzar plegats embotits i un pa de pagès acabat de fer, que estava deliciós. La coca de Casserres no es pot desmerèixer i el vi servit es va recordar una bonica i entimada data a la nostra vida de parella.

Després de l'esmorzar i de la sobretaula, vam enfilar cap al galliner. Així és com han batejat la caseta de l'hort.

Allà vam collir espinacs, calçots i pastanagues. Observar les noves produccions artesanals relacionades amb el foc i cocció dels calçots.

Fixeu-vos en el nou estri que el Carlos ha fet per fer la calçotada. Un bon invent.
Tot allà és reciclat, aprofitat o enginayt per ser útil a un molt bon preu.

A partir de quarts de dotze va arribar els cosins Angelets i es va festejar una cosinada-calçotada.

Els amfitrions ens van oferir molts productes de collita pròpia i elaboració casolana. Fins i tot el cep per sevir l'aperitiu té originalitat.

Hem de dir que els embotits estaven de primera, en especial el bull blanc, el de llengua i la botifarra negra a la brasa de conya.

Els calçots estaven exquíssits i molt dolços.

El licor de calçot va ser un encert, el vi, el cava, les coques, el pastís de poma i la infusió d'herbetes.

Cal anar en compte quan es trastegen les canyes per no acabar com un dels protagonistes ferit. Quina estella més impertinent es va presentar a la calçotada. Pobre Angelet!! Sort d'una noia previsora i una eina a la bossa d'aquesta.

Va ser una diada molt emotiva, riallera i plena de felicitat.


Per molts anys ens pogueu continuar mostrant i compartint la vostra felicitat.
Nosaltres des de la ciutat i amb somnis per complir ens esforçarem per tenir un dia el vostre niu.

Gràcies per tot.