ON SOM FELIÇOS

ON SOM FELIÇOS

dimecres, 7 de juliol del 2010

GUERRA, PAU I COMERÇOS

Avui hem planificat una ruta on els tres noms han estat protagonistes.

De nou els nostres somnis han finalitzat en sonar l'alarma del mòbil ( Ell no fa vacances per ara)

Hem complert els deures establerts per agafar energies i deixar la gîte endreçada.

A les 9'45h ja erem a BITCHE. És una vila propera a Alemanya i al nord de l'Alsàcia. Ruta clasificada com a llarga:1'30 minuts.

Hem aparcat al parquing gratuït i ràpidament a cercar un cafè i poder fer ús del seu wc. També els anem descobrint, i sempre tens alguna cosa a observar, escoltar o veure, no us oblideu pas!!!!

Anant a l'oficina de turisme hem vist dues cigonyes a dalt de l'hotel de la ville. Hem recordat l'estada a l'Alsàcia. La noia de turisme ha estat molt agradable i ens ha donat unes bones indicacions.

Xino xano hem enfilat muntanya amunt i hem arribat a la citadelle. Allà i havent pagat 18€ hem accedit a la fortificació. Amb el preu de l'entrada tens dret a uns auriculars que et van oferir una informació en àudio que es complementa amb els vídeos que es van transmeten al llarg de tot el recorregut.Les projeccions es fan a cada estança.

Entrar a una fortalessa ha estat una experiència interessant. Saber més d'una guerra no ocupa lloc i algunes informacions ara es comprenen millor.

Acabada la visita i sense cap ferida de guerra ( He caigut a la terrassa quan baixava del mirador.Sort que un Angelet vetlla i m'ha agafat)hem anat al jardí de la Pau, que està just a sota.

És un espai ampli on hi ha més d'una dotzena de composicions florals, amb encant, estil i combinant flors i altres vegetals.L'entrada és gratuïta si has visitat la citadelle

Aprés, com es diu a la France, hem anat caminat a cercar un rstaurant que ens oferissin le plat du jour, però el que hem vist era car i la resta de llocs no ens han inspirat confiança.

Hem decidit anar cap a SARREGUEMINES i allar dinar.
A l'entrada de la vila de Sarreguemines hem vist un hotel que oferia un bon preu i allà falten catalans.





No ha estat gens malament. Hem pogut omplir el pap amb un esplèndid bufet lliure d'amanides i cruditées, de segon hem pogut triar entre 4 plats. Per beure una cervessa i per acabar un cafè.
Com podeu veure no sóm de postres, enfarfeguen massa, molt de sucre i plàstic!!!

D' aquesta vila només ens ha agradat els edificis que estan a la vora del riu Sarre, els balcons de l'Hotel de la Ville i un parell de cases més. La resta eren comerços i més comerços.
No és d'estranyar que sigui així ja que sortint d'aquesta població i fins a 30qm no trobes més que camps de blat, vaques, boscos i camps de blat de moro. Els loreans han de tenir on comprar, divertir-se i menjar.

D'allà hem decidit anar a FORBACH i qina decepció, uns carrers plens de botigues de moda, fanals amb cistelles de flors penjant i poca cosa més ja que ni hem baixat del cotxe.

El millor, tornar a la gîte i passar pel supermarché i comprar aquelles cosetes que sortiran el dia de Reis, una nit de Nadal i aquesta mateixa nit.

Demà més.

1 comentari: